Ficar la pota a la lluna

Dietari d'un vianant autodidacta

2006-01-19T18:18:00.000Z

Una vegada "Ficar la pota a la lluna" ha nascut, el llibre ha estat presentat en públic i ja fa el seu propi camí, aquest bloc continua a:

Dietari d'un vianant autodidacta

Adjunto també agenda de noves presentacions de VI(r)US.

Presentat el llibre a la lluna de Can Casacuberta de Badalona

2006-01-12T17:19:00.000Z

Com podeu veure tot el bloc s'ha tenyit del color de la lluna.

Ahir va ser presentat ell llibre "Ficar la pota a la lluna" amb èxit de públic, èxit de pomes de Lleida i bona acollida per part d'amics, familiars, autoritats, lletruts i fins algun desconegut que ja havia llegit el llibre! Per festejar tal fet, un bol de les fruites que foren prohibides als nostres primers pares, les pomes, van ser trossejades i adoptant la forma de puntes d'estrella van ser textualment devorades per tots i cadascun dels seixanta i escaig assistents que ompliren la biblioteca de can Casacuberta de Badalona.

A partir d'avui, aquest bloc seguirà els passos del llibre tal i com ha fet fins avui, però quedarà ja pel futur com a dietari personal de l'autor.

Els nostres primers pares també ficaren la pota a la lluna

2006-01-09T17:59:00.000Z

Si encara no heu rebut el trailer cinematogràfic del llibre, podeu demanar-lo al correu: pepmitaxxi@hotmail.com

O millor encara, el proper dimecres 11 de gener, a les 7,30 del vespre i a Can Casacuberta esteu convidats a posar la pota a la lluna i sense trailers ni punyetes, llegir la pel·lícula sencera.

"Aquells últims dies en que els nostres primers avantpassats encara no havien hagut de prendre la decisió de sortir per cames del paradís, no es feien pas càrrec del canvi que patirien les seves vides al cap de poc temps. Tot i que començaven a trobar un nou sentit a la vida, els semblava que tot continuaria més o menys igual. Ni s’ensumaven el que els esperava! Eren feliços. Coses d’enamorats. Una pura il·lusió. Un miratge."

(Fragment de "Ficar la pota a la lluna")

L'onze de gener a les 7,30 i a Can Casacuberta fiquen la pota a la lluna

2006-01-02T19:16:00.000Z

El llibre que dóna nom a aquest bloc i que en el seu dia fou apadrinat per l'Isidre de la llibreria "El Full" i per la Sílvia i en Gerard de la llibreria "Saltamartí" serà presentat a la Biblioteca de Can Casacuberta el dia 11 de gener a les 7,30 del vespre, per la seva madrina, Gemma Blat. Tant si us agrada la literatura com si només us fa patxoca la vida literària, tant se val, us hi esperem.

Conegut traficant de llegendes fica la pota a la lluna

2005-12-29T18:40:00.000Z

Portada del llibre "Traficants de llegendes", Pagès Editors, 2004 i fotografia de l'autor

Jordi Font-Agustí m'envia una crítica literària de "Ficar la pota a la lluna" i tot agraint-li la seva bondat us la lliuro tal qual:

Edicions Fet a mà ha pre-publicat el darrer volum de relats de l’agitador cultural badaloní Josep Maria Busquets, àlias Pep Mita; esperem que surti aviat l’edició amb el corresponent ISBN, perquè el llibre es mereix ser a la Biblioteca Nacional.

Ficar la pota a la lluna té l’impromptu característic de l’obra de Mita: l’estructura gairebé sempre cinematogràfica, l’estil arrelat en els terrenys sempre fèrtils de l’oralitat, l’enllaç amb la tradició caldersiana i la capacitat de mirar una mica per damunt dels qui no saben sortir del seus país petit.

La prosa d’en Mita és reconeixible des dels primers compassos de qualsevol dels seus relats, sobretot si l’heu sentit a ell en un recital de contes; per tenir la certesa que la veu narrativa és seva no ens cal mirar la portada del llibre. És el mateix que ens passa amb els bons compositors, de qui reconeixem els temes encara que no els haguem sentit mai. L’altra exigència que cal fer als narradors és que facin camí, que no ens tinguin sempre allà mateix i "Ficar la pota a la lluna" és un avenç notable, tant pel que fa al model de llengua, com pels temes que aborda.

Els relats del volum no tenen fil conductor ni elements recurrents que els enllacin i poden ser llegits de manera independent. Posats a destacar, "Es busca home blanc", "La llar d’en Walt. Per fi?" i "Quin arbre?" són els relats més brillants del volum; tots de tema universal, cada un d’ells és una peça ben pensada i ben tallada.

"Es busca home blanc", que obre el volum i, juntament amb "Problemes, Houston?" dóna nom al recull, és una mirada nova i genial a un tema clàssic. Algú l’hauria de traduir i publicar-lo als Estats Units. També es mereix ser publicat als Estats Units "La llar d’en Walt. Per fi?", un relat seqüela de l’onze essa.

"Quin arbre?" és un relat deliciós sobre els nostres orígens. El passatge en què Adam i Eva descobreixen la sexualitat conté un de les frases més belles del volum: “Ell s’estremia, cridava i udolava com un llop i ella, encesa com una foguera plorava d’alegria. Per fi sabia què feien les dones que habitaven les estrelles per il·luminar-les de nit!”

En un recull no tots els relats pesen igual i, per al meu gust personal, els que estan més clarament influïts per l’obra de Calders són els més gratuïts; d’aquest subgrup, "Quedar-s’hi una estona més", un sorprenent relat de tema ferroviari, és el més aconseguit.

"Avui sí" és una lúcida història sobre el fer-se gran i xacrós, que és cosina germana de les que Jualian Barnes ha recollit a The Lemon Table. "Jang Sung Woo" ens parla de la immigració amb humor i sense correcció política, cosa que s’agraeix molt. "Una decisió arbitrària, sí o no?" no se’l pot perdre cap aficionat al fumbol i mereix ser a aquestes antologies que de tant en tant es publiquen sobre l’esport rei.

Per acabar el llibre amb una genialitat de les seves, el volum conté uns contes bonus, de la mateixa manera que els CD o els DVD porten bonus-track.

Absolutament recomanable, doncs, aquest "Ficar la pota a la lluna" que, contràriament al que el seu títol pot insinuar, és una de les apostes badalonines més sòlides per al proper Sant Jordi.

Jordi Font-Agustí

Bon Nadal i Santes Pasqües!

2005-12-23T16:16:00.000Z

El VI(r)US ataca "La Llibreria" de Girona

2005-12-21T22:27:00.000Z

Es presenta l'antologia de poesia visual dels països catalans, VI(r)US, a la llibreria "La Llibreria" de Girona amb èxit de públic, èxit de cava i èxit de manduca. El VI(r)US es continuarà extenent implacablement a la sala H2O de Barcelona el proper 10 de gener de 2006. No hi vacuna que l'aturi!

Paco Fanés, J.M. Calleja i Joan Puche tornen després d'infectar "La Llibreria" de Girona.

Paco Fanés, Lluís Vilaseca i J.M. Calleja infectant "La Llibreria" de Girona

Quart lliurament de "Confessions d'una botella d'aigua calenta"

2005-12-18T17:41:00.000Z

La darrera entrega d'aquest conte dAdA per fascicles la podeu trobar el dilluns, novembre 28, 2005

Gual sense burots

2005-12-13T09:44:00.000Z

El dimecres 14 desembre a les 9 del vespre i amb el títol de “GUAL SENSE BUROTS”, membres de la "poesia secreta de Badalona i arreu", com diria Joan Argenté, vam fer memòria del poeta i amic nostre recentment traspassat, al Teatre Zorrilla de Badalona.

El guió de l'acte, escrit per Valentí Soler, va ser aquest:

I.- Nou poetes evoquen Josep Gual:
Diran els textos que han escrit per a aquest acte: Joan Argenté, Odile Arqué, Paco Fanés, Coloma Lleal, Pep Mita, M. Carme Oller, Màrius Sampere, Joan Soler i Valentí Soler

II.- Itinerari poètic de Josep Gual : A través dels seus poemes farem un viatge pels temps tenebrosos que el poeta va recórrer i va patir, sempre resistint amb dignitat, sempre lluitant per la llibertat al costat de la immensa majoria. A càrrec d’ Andreu Solsona, Felicitat Comas, Maria Gol i Laia Besalduch (violí).

III.- Teresa Rebull i l’Orfeó Badaloní canten Josep Gual
Diversos poemes de Josep Gual van ser musicats i cantats per Teresa Rebull. Coneguda de fa molts anys com l’avia de la “Nova cançó” i bona amiga del poeta, ella també ha volgut venir al Zorrilla per retre-li homenatge i record amb la guitarra i la veu. La massa coral de l’Orfeó Badaloní també ens acompanyarà per cloure l’ acte.

Marxo a Paris a destapar un llibre

2005-12-07T17:09:00.000Z

Així com hi ha llibres que "neixen" com ara podria ser "Ficar la pota a la lluna", també n'hi ha que "es destapen". Ara, per exemple, en començo a destapar un que penso tenir enllestit a principis de febrer. I us lliuro el primer poema dedicat a Jacques Prévert:

la fulla de prévert

l’aigua camina traquil·la
i talla el ciment sense por
sap que ja ha estat descoberta
però no és pas una ferida
la línia que guixa en el terra

la fulla que amb ella hi navega
és la mateixa de sempre
balla al trepig de la gent
i sap que ningú no l’esguarda

xiula cançons d’altre temps
on la sal l’acompanyava
i el llit d’herba és tan aprop
que la música que canta
ha fet enmudir els carrers

la fulla morta és tan viva
que quan jacques mou la parpella
tremola l’arbre de goig

paris torna a ser una festa

Gemma Blat també fica la pota a la lluna!

2005-12-01T19:23:00.000Z

El llibre ha estat presentat en societat. 14 exemplars de "Ficar la pota a la lluna" han estat lliurats per la seva madrina, Gemma Blat, a dues llibreries del veïnat de Badalona --7 al Saltamartí i 7 al Full--. L'Isidre, la Sílvia i en Gerard en són testimonis, tal i com es pot observar a la foto.

Molt aviat el llibre arribarà a Can Casacuberta, on el proper 11 de gener de 2006 serà batejat. Mentre, els lectors més arriscats poden també ficar la pota a la lluna per 15 euros. A Badalona, ja saben on. A fora, de moment, poden fer la comanda per internet al meu correu electrònic. Ànim!

Tercer lliurament de "Confessions d'una botella d'aigua calenta"

2005-11-28T18:49:00.000Z

La darrera entrega d'aquest conte dAdA per fascicles la podeu trobar al dimarts, novembre 15, 2005

Ha nascut un llibre!

2005-11-23T14:34:00.000Z

Les quatre primeres passes de "Ficar la pota a la lluna" han estat un èxit. Ara caldrà tenir cura del seu creixement. Haurà de plantar cara a la vida i als seus lectors, però si bé és veritat que no ha nascut amb un pa sota el braç, sí que ha arribat agafada del bracet d'una autèntica fada madrina de la qual en tindreu notícies ben aviat!

El llibre trenca aigües

2005-11-21T11:51:00.000Z

M'avisen de l'impremta que el llibre està llest. Avui o demà tindré a les mans allò que alguna vegada fou meu i ara és només d'un impressor. "Ficar la pota a la lluna" ja està llest, però jo no. El llibre ha de romandre encara uns dies editat i sense fer-se públic. Realment no existeix, només ho farà quan passi a les mans d'encara que sigui un sol lector. Aleshores sí, ja volarà sol. Ja serà dels altres i ningú ho podrà aturar.
El sentiment d'haver perdut alguna cosa que fou meva durant molt de temps es comença a fer evident.
La incertesa i el neguit són absoluts. Una cosa és escriure i una altra de ben diferent que et llegeixin. Mai t'hi acostumes per més vegades que ho hagis viscut.

Roden el món i tornen al Born

2005-11-18T09:33:00.000Z

Fotografia que podeu trobar al bloc de l’Oriol i la Laura.

L'Oriol i la Laura, en el seu bloc "són(cinc)mesos" (http://www.cincmesos.blogspot.com/) ens han mogut l'imaginari des de la seva llar a la web durant molts dies. Mark Twain els va dir adéu dels del Mississippi i travessant les Índies de dalt i les Índies de baix van arribar a la segona terra de Tísner ara ja fa uns quants mesos. S’han trobat molts viatgers segons podem veure al seu bloc i nosaltres amb ells també els hem tastat una mica.
Ara els toca fer maletes em deia Guillem Vidal després de sortir del concert que Brad Melhdau va oferir ahir a l’Auditori. Algú els deu assenyalar per on es torna al Born, segur. Seran ben trobats quan tornin a ficar la pota a la seva lluna de Badalona. Ells seran diferents i nosaltres també i això serà bo. Brad Melhdau i George Gershwin ho van suggerir ahir quan ens van xiular a l’orella a en Guillem i a mi, que la parella tornava cantant la cançó: “They can’t take that away from me”. Collonut, vam pensar! Bon viatge, companys!

Segon lliurament de "Confessions d'una botella d'aigua calenta"

2005-11-15T17:32:00.000Z

La primera entrega d'aquest conte dAdA la podeu trobar en aquest mateix bloc, amb data dilluns, novembre 07, 2005.

Primera ecografia de "Ficar la pota a la lluna"

2005-11-13T13:23:00.000Z

La primera ecografía de "Ficar la pota a la lluna" indica que el llibre no serà blanc!

Unes taques de color marró clar confirmen les sospites que tenia l'autor: es tracta d'un llibre mestís. En les dues imatges es pot comprovar clarament com la coberta del llibre ha sofert una transformació que ja sembla irreversible. A poques setmanes del part es fa palès que el llibre, imitant el color de la lluna, serà mulat.

Fiodor Mijailovich Dostoievsky

2005-11-10T09:48:00.000Z

Woody Allen fica la pota a l'estil Dostoievsky en la seva darrera pel·lícula Match Point. Crim i càstig es reinterpreta sota la batuta del director jueu i l'atzar es converteix en l'amo absolut de la funció.
Una perla: El turmentat protagonista llegeix "Crim i Càstig" de Dostoievsky, però capficat, deixa el llibre del mestre rus i el canvia per un llibre d'autoajuda que porta per títol "Dostoievsky per a principiants". Genial. Una obra mestra.

Valentí Soler em demana un poema per a en Gual

2005-11-09T16:59:00.000Z

Ahir, en Valentí Soler em va demanar un poema per l'acte que se li farà a Josep Gual el dia 14 de desembre. Així que li lliuro en públic el poema que ja vaig penjar en aquest mateix bloc el dia 28 d'octubre en motiu de la mort del poeta de la Rambla.

Portada i primera plana de "Confessions d'una botella d'aigua calenta" (Primer lliurament)

2005-11-07T16:20:00.000Z

En motiu de l'arribada dels primers dies de fresca enceto el lliurament d'un conte dAdA que vaig escriure l'any 2001 i que s'anirà publicant en aquesta web per capítols durant els propers mesos. De moment, la portada i la primera plana.

La princesa no es deia Leonor, collons!

2005-11-06T12:41:00.000Z

Quan la princesa va despertar esperava trobar-se davant d’un príncep, però de cap manera davant de dos. Mig confosa encara per la llarga dormida de la qual acabava de sortir, reflexionà sobre el que veien els seus ulls. No hi havia dubte. N’eren dos i per cert, al cap duien una espècie de corona que feia sospitar la possibilitat que ja fossin reis. Mirant-los detingudament s’adonà que eren exactament iguals, com dues gotes d’aigua. No hagués sabut distingir l’un de l’altre. No sabia què havia de dir, ni tant sols si havia de dir alguna cosa. Tant de temps esperant aquell moment i ara s’havia quedat muda. Potser era l’emoció? Potser era l’ensurt de trobar l’objecte del seu desig per partida doble? El misteri va durar poc temps. Els dos prínceps, com en un joc d’il·lusionisme, es convertiren en un de sol que portava ulleres fosques. La corona acabà sent només un casc de motorista. I va ser precisament aquell motorista qui, fent gala d’una xapa de policia al pit, començà a parlar tot dient, -Senyoreta, serà millor que no es mogui. L’ambulància no pot tardar-.

Francis Picabia (2)

2005-11-03T16:37:00.000Z

És més senzill gratar-se el cul que el cor.

VI(r)US

2005-11-02T18:41:00.000Z

L'Associació Pont del Petroli presenta per fi una antologia de poesia visual catalana, encoberta sota la forma d'un volum que du per títol "VI(r)US". 34 poetes dels països catalans seguint el camí d'Apollinaire trenquen les barreres entre literatura i imatge. J.M. Calleja, com ja és habitual, porta la fita a cotes difícils d'igualar. El llibre està editat en color i té una factura impecable. Edició de luxe a preu popular. La primera cita és al carrer de Sant Pere,94 de Badalona, el proper dimecres 16 de novembre a les 8 del vespre a l'espai A. Punt. Una cita amb l'art visual que ens pot portar a ficar la pota a la lluna. Felicitats als creadors!

El descobriment

2005-11-01T21:20:00.000Z

Ara, el resultat de tants anys de feina mereixia una gran dosi de calma i una reflexió prou seriosa per esbrinar quina havia de ser la millor manera i el moment més adient per fer-se pública la descoberta. Era humà i perfectament comprensible que després de suportar tants fracassos, tantes ironies, riotes i mofes dels seus companys científics, ara mateix, la pressa li demanés agafar el telèfon i esbombar-ho a tothom que es trobés despert. Però ja se sap que els descobriments, per més importants que siguin —i aquell podia canviar la vida de moltíssima gent, per no dir la de tot el món—, si cauen en males mans, no solament no serveixen per al que l’investigador s’havia proposat, sinó que fins i tot es poden girar en contra del que havia pretès en un bon principi.
(fragment del llibre "Ficar la pota a la lluna")

Ianqui go home!

2005-10-31T00:14:00.000Z

La jove nacionalista d'esquerres que està a punt de fer esclatar el vidre del McDonald's amb la pedra que branda en una mà, s'hi repensa. Es guarda la pedra a la butxaca i decideix que abans de fer res passarà per l'estanc a comprar un paquet de Marlboro. El que té començat s'està acabant. Cal no precipitar-se. No fotem! A veure si encara haurà de passar la nit envoltada de policies imperialistes i patint el mono per haver-se quedat sense tabac.

Kofi (fragment del llibre "Ficar la pota a la lluna")

2005-10-30T06:35:00.000Z

Es posà l’americana, agafà la píndola Galileu i se la mirà amb emoció, una llàgrima li relliscà galta avall. La pastilla contra l’estupidesa humana, per fi! La ficà dins un flascó i se’l guardà a la butxaca. Decidit, donà una última ullada al laboratori i girà el pom de la porta per sortir. En traspassar el llindar sonà l’alarma i se li glaçà la sang. Estava infectat! Ell! Kofi Danant era un estúpid!

dAdA

2005-10-29T22:24:00.000+01:00

A l'adreça que apareix a sota del cartell es poden trobar tots els butlletins publicats de la revista "Dada" http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/collection.htm

Mentre no podem ficar la pota en el llibre --està a impremta i el part encara tardarà quatre o cinc setmanes-- podem rellegir els testimonis dels primers éssers humans que van trepitjar de veritat la Lluna: Francis i Tristan, és clar.

Fragment de "Ficar la pota a la lluna"

2005-10-28T06:28:00.000+01:00

Pensem-ho una estona. Una cosa és que per qüestions de feina o el que sigui t’hagis de desplaçar lluny de casa durant un cert temps i allí on has anat a reposar, t’hi hagis trobat molt a gust, o simplement, que pel plaer de viatjar hagis rodat molt pel món i t’hagis sentit com a casa en una ciutat, un hotel o un paratge determinat, i quan hagis tornat del viatge t’hagi passat pel cap que t’agradaria tornar a marxar immediatament al lloc d’on acabes d’arribar. És humà. No t’ha d’agradar forçosament el lloc on vius, i és que és més que probable que no l’hagis triat tu aquest lloc i que no t’acabi de fer el pes, o que ni tan sols el suportis. No t’has de sentir especialment diferent dels altres, n’hi ha molts com tu. Acceptem doncs, que hi hagi llocs al món on t’hi agradaria molt més viure que no pas en aquestes quatre parets on t’han encaixonat. Acceptem-ho. Però la teva llar és la teva llar i no ho és perquè tu l’hagis triat, sinó perquè ella t’ha triat a tu. Roda el món i torna al Born, tio.

Francis Picabia

2005-10-27T18:05:00.000+01:00

El nostre cap és rodó per permetre al pensament canviar de direcció.

Josep Gual ha mort

2005-10-27T16:57:00.000+01:00

Portada del llibre

2005-10-26T20:22:00.000+01:00

Cornelius Tacitus

2005-10-24T17:16:00.000+01:00

...Aquella història va ser sotmesa a tota mena de tergiversacions, no solament per part dels qui aleshores vivien, sinó també, anys més tard, per gent que encara no havia nascut quan van succeir aquells fets...

...Mentre uns donaven per certs els rumors més infundats, altres convertien els fets comprovats en falsetats...

Unes paraules abans que fiqueu la pota a la lluna

2005-10-24T15:23:00.000+01:00

Quan et trobes davant del full en blanc de nou, una vegada més recordes el què deien els antics i la raó que tenien: per més ganes que tinguis de caçar un lleó, si quan arribes a la selva el que et trobes és un tigre, no el deixaràs escapar. Una presa és una presa.

I és que les preses, en el cas que ens ocupa les històries, apareixen quan i com volen. I els personatges que s’hi belluguen per dins es revolten contra el que a tu t’agradaria que fessin o diguessin. Són una mica com els fills, que per més bé que els eduquis i et facis la il·lusió que t’escolten atentament, quan comencen a créixer prenen decisions que cada vegada són més seves i menys teves, i això que és una cosa bona, fa que a la fi acabis per no reconèixer-los. Tu te’ls estimes i ells t’estimen a tu. Però és llei de vida que el camí que acabaran agafant serà del tot diferent del que t’havies cregut. Per què molestar-t’hi més, doncs? Per què no deixar les històries i els seus pobladors en llibertat i que facin el que els doni la gana des de bon principi? Doncs, perquè som humans i ens agrada lluitar.

Però aquesta vegada m’ha vingut de gust lluitar menys i m’he adonat que en donar més llibertat als meus personatges, s’han fet seves les històries més ràpidament. S’han mogut pels relats amb tanta desimboltura, que a voltes se m’han fet estranys molt abans del que era d’esperar. El fill deu haver acabat amb el pare quan tan sols era un nadó, he arribat a creure.

Res. Tot ha estat un miratge. Una pura il·lusió. Al cap i a la fi, quina llibertat pot tenir un personatge si no pot sortir de la seva història? Poca, quasi gens. Qui escriu sempre té la clau a la seva butxaca. Si se t’escapa algun personatge és perquè tu li has obert la porta. El que passa és que sovint se t’oblida, però això també és bo.
El carceller guarda la presa que no ha triat a dins de la història que li ha passat pel davant. Com no se n’hauria d’oblidar alguna vegada de qui guarda la clau? Aleshores t’adones que quasi tot el que has estat escrivint no s’ha revoltat contra teu. En tot cas s’ha revoltat amb tu. Ha seguit escrupolosament la teva voluntat, sense fer massa soroll i seguint el criteri que li havia donat la història en la que tu l’havies ficat. Què et pensaves, doncs?

I la casualitat –què faríem sense ella!—s’ha posat a disposició del caçador. Ell es pensava que havia estat cridat a trobar-se cara a cara amb un lleó, però quan en sortir de casa ha agafat l’escopeta no ha estat el destí, sinó la casualitat, la que ja havia manat que es trobaria amb un tigre. Tot estava dat i beneït des de l’inici del viatge, la gràcia és que fins que no ens hem posat a escriure-ho, no hem acabat de comprendre res de res. I si haig de ser sincer, jo crec que ni aleshores hem entès massa bé de què parlàvem. Només n’hem pogut estar segurs una vegada ho hem acabat d’escriure i hem pogut llegir-ho tranquil·lament, una vegada hem comprovat que efectivament allò era un tigre i no un lleó.

Això sí, caçador i presa sempre s’acabaran trobant, no oblidem que sense ells no hi hauria cap història per explicar. I aleshores, què?

No ens ha de fer por ficar la pota, encara que sigui a la lluna.

Pep Mita

2005-10-01T18:02:00.000+01:00